16 Mai 2012

Emboliqui’m dos community managers per regal

Les empreses espanyoles no tenen clares les tasques dels professionals de la comunicació on-line. El 50% no tenen community manager i de les que en tenen, una tercera part no saben explicar clarament quines funcions té.

gràfic

 Segons podem extreure de l’estudi que IESE va fer el 2011 sobre els mitjans socials, els dirigents empresarials de l’estat preveuen invertir més temps i més recursos en els mitjans socials. Fins ara, una de cada tres empreses no inclou en el seu pla de màrqueting i comunicació els mitjans socials.

Tot i que les empreses que afirmen que no l’inclouen, diuen que sí que els interessa la xarxa com a eina de màrqueting però no saben com fer-ho. Aquest mateix estudi ens revela que només la meitat de les empreses que han participat en aquest estudi disposen de la figura del community manager en plantilla. D’entrada, si no hi afegim res més, es pot arribar a la conclusió que el futur per als professionals d’aquest sector s’albira molt esperançador. Un xollo, vaja; però s’ha de mirar la lletra petita per veure que possiblement això fa més pinta d’explotació que d’altra cosa.

 Si bé l’estudi indica que la tendència va cap a una inversió en aquest camp (el 75% diu que hi esmerçaran una mica o molts més recursos i temps), cal tenir en compte el punt de partida. Fins ara, tot i que reconeixen que les inversions en màrqueting a través de mitjans socials són molt rentables,
aquestes inversions són molt minses. Menys del 10% del pressupost que destinen a màrqueting és per a la gestió dels canals virtuals. Regalat.

 Tal com diu el mateix estudi, és una situació sorprenent. Com també ho és que el 30% dels directius enquestats no saben respondre sobre quines tasques realitza el community manager a la seva empresa, encara que el destinatari de les accions de comunicació on-line siguin els clients i amb l’objectiu d’aconseguir notorietat de marca. La pregunta que sorgeix és òbvia: saben a què es dediquen els altres empleats?

 Les dades sobre inversió i sobre la presència i activitat dels professionals de les xarxes socials a les empreses, ens fa pensar que els directius volen posar fil a l’agulla, però més pel que han sentit dir que no pas pel que coneixen sobre el tema. En una paraula, volen estar a la moda.

 O sigui que ens queda molt camí per recórrer. No ho veieu així?

Anuncis
24 febrer 2012

Papa Personal branding

Dimecres vaig fer un curs sobre reorientació professional basat en l’ús eficaç del Linkedin i el personal branding. Al llarg del curs va aparéixer la meva faceta de pare orgullós i satisfet de ser-ho. I parlant sobre el tema amb alguns companys del curs vaig arribar a la conclusió que el fet de la paternitat pot aportar valor a la meva projecció i desenvolupament professional.

Per això crec que val la pena aprofitar-ho i potenciar aquest bloc i destacar la meva condició de pare com a factor positiu dins de la meva projecció a la xarxa, ja que aporta una dimensió humana en un lloc tant fred com el món virtual.

A partir d’avui em reivindicaré com a bon professional de la comunicació, especialitzat en xarxes socials, i com a bon pare.

31 gener 2012

Passar a l’acció

Els dilluns, iguals que els diumenges, els dissabtes igual que els dimarts. Cada dia em sembla igual. Cada dia la mateixa rutina. Dormir poc. Matinar. No tenir temps per res. Ja fa dos mesos que això és així i potser cal passar a l’acció.

El 30 de novembre va finalitzar el meu contracte. Des del setembre de 2006 havia anat treballant regularment a la mateixa empresa i ja m’havia adaptat a una estabilitat i una organització del temps.

Al juliol, vam ser pares, va arribar el Jordi i ens va canviar la vida. Vaig poder ajuntar permisos i vacances i un període entre contractes i vaig poder estar quasi dos mesos, a casa, vivint les primeres setmanes de vida del nostre fill amb tota la intensitat. Van ser uns dies extraordinaris.

L’1 de setembre em vaig reincorporar a la feina i vam tornar a reorganitzar-nos la vida. A les poques setmanes va començar el semestre de la UOC. Més canvis. Ens en sortíem prou bé. Sobretot per les facilitats que em donava la Núria.

Finalment va arribar el final d’un contracte que tots, inclós el meu cap directe, donavem per fet que es renovaria però al final no va ser així.

Ara, quan ja porto quasi dos mesos sense treballar, i estic a casa fent de papa i quan ja en fa un que la Núria ha tornat a la feina, em sento una mica com aquell periodista del vídeo que he penjar aquí, aquell a qui la vida el porta a fer de cambrer i al cap d’un temps ja no sap si és periodista o cambrer.

Fer de pare és una experiència gratificant, però quan intentes fer algunes coses a casa i veus que tampoc estàs al 100 per 100 per ton fill, penses que alguna cosa no va bé.

Mai havia estat tant temps aturat i les perspectives són bastant magres. O sigui que cal passar a l’acció. Dinant amb uns amics, fa uns dies, vam parlar del món de la comunicació i vam veure que alguna cosa pots fer quan et trobes en aquesta situació. Això em va animar. De fet vaig escriure un post sobre el futur de la professió, ja fa algunes matinades, però les inclemències informàtiques se’l van empassar.

Tinc temes que vull tancar i aprofitaré aquesta parada tècnica per fer-ho i després, passaré a l’acció i emprendré alguna cosa que ja aniré concretant. No sé ben bé encara que serà però segur que em satisfarà i em sentiré realitzat com a professional i també com a pare, clar.

Etiquetes: ,
%d bloggers like this: